Restaurant Matilda des del 1999
la història de Matilda
Al carrer Plana de l'Hospital, a menys d'un minut del Monestir de Sant Cugat (Barcelona), es troba el Restaurant Matilda.
L'escenari?
Un espai modernista, del qual es conserven la façana, les arcades i el claroboy de 15m d'alçada.
Restaurant Matilda des del 1999
Des del 1999
Orígens modernistes
Llorenç Tomàs va ser el primer propietari de l'espai i el seu constructor, convertint-lo en el seu taller d'obres. Així va ser projectat per l'arquitecte Andrés M. Calzada Echevarría (1892-1938), destacant entre les seves obres a Barcelona: la Casa Madurell al carrer Provença, 371 el 1926, els Magatzems de Tomas Colom al carrer Llull el març de 1928 i, en col·laboració amb José Maria Jujol Gibert, el Palau del Treball (després del Vestit), a la plaça d'Espanya, per a l'Exposició Internacional de Barcelona el 1929.
Una església protestant
Després de quaranta anys de la seva construcció, el 1969 va passar a ser una església protestant.
Actualitat
El 1999, Matilda neix com a restaurant, oferint des d'aleshores una àmplia oferta gastronòmica amb matèria de primera qualitat a través del concepte d'una nova cuina, la neorestauració, oferint així els millors plats a la brasa del mercat. És un espai on encara es conserven els elements modernistes de la seva arquitectura inicial, els quals, combinats amb el seu excel·lent disseny d'interiors contemporani, aconsegueixen crear un ambient elegant i acollidor.
Detalls arquitectònics
L'edifici
Arcades de maó vist
Les voltes catalanes de maó pla descansen sobre arcs parabòlics rematats amb un fris dentat de puntes de diamant, una solució estructural i ornamental típica del modernisme industrial català.
Claraboia de 15 metres
La llum zenital entra per una gran claraboia de vidre armat sobre estructura metàl·lica, que corona la nau i marca el ritme del dia dins el menjador.
L'arc parabòlic
L'arc que travessa la sala és el gest que ordena tot l'espai: neix del terra, dibuixa una corba neta i sosté la coberta sense columnes intermèdies.
Coberta de bigues i rajola
El sostre conserva l'estructura original de biguetes de formigó i rajola ceràmica, amb el seu to terracota intacte després de gairebé un segle.
Memòria de taller
Cartells, llums d'alumini i ferro conviuen amb el mur fosc: l'antic taller d'obres del 1929 encara es llegeix en cada detall.
La façana modernista
El frontó triangular remata la façana amb una cornisa de maó en ziga-zaga i finestrals verticals de vidre translúcid: la signatura d'Andrés M. Calzada Echevarría el 1929.
El rètol d'acer
Sobre el mur de maó, el rètol d'acer corten amb la silueta de Matilda dialoga amb els esgrafiats i les motllures escalonades de la façana original.
L'altell i la barana
Una passarel·la metàl·lica amb barana de ferro forjat recorre la nau a mitja alçada, i permet menjar literalment entre els arcs i les bigues de l'edifici.
El fris de puntes de diamant
El detall més reconeixible: una sanefa de peces piramidals que recorre tots els arcs, un joc de llums i ombres que canvia a cada hora del dia.